dimecres, 11 de juny del 2014

TRADICIONS I COSTUMS

TRADICIONS I COSTUMS SOBRE LA PLUJA:

Hi ha poques tradicions sobre la pluja, però una d'entre les conegudes és la famosa cançó catalana :

També hi han altres teories d'altres països com ara per exemple

LA DANSA DE LA PLUJA

La dansa de la pluja és una dansa cerimonial que s'interpreta per invocar la pluja i assegurar la protecció de la collita. Existeixen moltes versions de la dansa de la pluja en diferents cultures, la primera prové de l'Antic Egipte. Se la troba encara actualment als Balcans , en un ritual dit paparuda (romanès) o perperuna (eslau).
INDIS INVOCANT LA PLUJA

La dansa de la pluja és també una tradició americana. Els Cherokee, una tribu d'amerindis al sud-est dels Estats Units, efectuaven aquest tipus de danses per promoure la pluja i per netejar la terra d'esperits malignes. La llegenda de la tribu sosté que la pluja provocada pel ritual conté els esperits d'antics caps tribals que, en caure, s'enfronten als esperits malignes en el pla intermedi entre la nostra realitat i el món espiritual. Durant la cerimònia, els ballarins s'adornen amb plomes i turqueses que simbolitzen el vent i la pluja respectivament. Moltes tradicions de la dansa de la pluja han estat transmeses a través de tradicions orals. La dansa de la pluja ajudava als americans natius a passar els estius secs.


Aquí podem veure un fragment de La Dansa De La Pluja:





A part, també hi ha una cançó anomenada "La Dansa De La Pluja":



MÉS TEORIES DE LA TRADICIÓ I LES COSTUMS SOBRE LA PLUJA:


A part de la dansa de la pluja, també s'estilen uns rituals en diferents cultures i països. 
Moltes societats antigues intentaven romandre en bona relació amb les seves divinitats mitjançant una barreja d'oracions, rituals, danses i de vegades també sacrificis. Els indis d'Amèrica del Nord, entre d'altres, executaven danses de la pluja en èpoques de sequera. Altres cultures, com els asteques d'Amèrica Central, arribaven fins i tot a oferir sacrificis humans per complaure a Tlàloc, el déu de la pluja.


TLÀLOC, EL DÉU DE LA PLUJA
                                             http://www.astroyciencia.com/2012/02/14/antiguas-creencias-sobre-la-meteorologia/

LA SERP QUE PORTA LA PLUJA:

També està demostrat, que existia la serp que porta la pluja, 
Els indígenes de la regió d'Arnhem, a l'extrem nord d'Austràlia, evocaven la importància de la pluja per la seva supervivència en aquesta pintura rupestre que representa la serp de l'arc iris. Segons les seves creences, la serp, que habita a les basses permanents de la zona, envia la pluja que posa fi cada any a l'estació seca.

SERP QUE PORTA LA PLUJA
http://www.astroyciencia.com/2012/02/14/antiguas-creencias-sobre-la-meteorologia/


RITUALS PER ATRAURE LA PLUJA:
En Ploska, les dones caminaven nues pel poble, de nit, i llançaven aigua sobre la terra. En Halmahera o Gilolo, Nova Guinea, el bruixot submergia una branca d'arbre en aigua, i escampava humitat sobre la terra. 

 A Nova Bretanya envoltava fulles vermelles i verdes de certa enfiladissa en un full de plàtan, s'enfonsava la terra amb aigua, i el enterrava, imitant el gotejar de la pluja. Els indis omaho, a Amèrica del Nord, omplien un gran atuell d'aigua, i ballaven al seu voltant quatre  absorbia aigua, i l'espurrejava l'aire polvoritzada, imitant pluja menuda; després bolcaven el vas, vessant l'aigua per terra, mentre els ballarins la bevien de cara, pintant-se la cara amb fang.

  Els natchez d'Amèrica del Nord compraven als bruixots el bon temps, i aquests, si necessitaven pluja, dejunaven i ballaven amb les seves pipes plenes d'aigua a la boca; pipes perforades a manera de regadora, de manera que el "creador de pluja" bufava aigua en direcció dels núvols; si volia temps ras, pujava al sostre de la seva barraca, i amb els braços estesos bufava per allunyar els núvols. 

 En Angonilandia central, entre el riu Zambeze i el llac Nyassa, es reunien al temple de la pluja, i el cap tirava cervesa en un pot, que enterrava, mentre implorava al Senyor Chauta perquè els concedís pluja, a canvi de la cervesa . En Mara, nord d'Austràlia, el "creador de pluja" s'acostava a una bassa, entonava el seu cant màgic, agafava aigua amb les mans, la absorbia amb la boca, i l'espurrejava en totes direccions.

Per cessar pluges es tallaven branques, se les calava foc, i es ruixava amb aigua la branca cremant. O es col · locava la branca cremant a la tomba de qui hagués mort de cremades, apagant-se també la branca amb aigua. Els sulka de Nova Britània escalfaven pedres en una foguera, i les exposaven a la pluja, o llançaven cendra calenta a l'aire. Els telugus exposaven una noia nua a la intempèrie, amb una estella cremant en una mà. A Puerto Stevens, Nova Gal · les del Sud, llançaven a l'aire pèls encesos. En Anul, Austràlia septentrional, escalfaven un pal verd en una foguera, i el brandaven contra el vent.

Els xinesos fabricaven enormes dracs de paper i fusta, que representaven déus de pluja, i els portaven en processó. Si no plovia, els trossejaven i esquartejaven. 


DRAC XINÈS
http://goo.gl/zRypwG

SUPERSTICIONS SOBRE LA PLUJA:
  1. Perquè cessi la pluja cal dibuixar una creu a terra. 
  2. Són anuncis de pluja: Els gossos i cavalls quan es rebolquen amb les potes cap amunt. 
  3. Sol rugent, senyal de pluja i vent. 
  4. Si veus formigues desfilar, vol dir que plourà.

CONCLUSIONS:


Segons la meva opinió, la pluja és vital i ens dóna vida, ens manté vius i jo vull dedicar-li un espai, perquè pocs la valorem com es mereix. 
La pluja és l'aigua més pura de la terra i l'aigua és vida.
Aquest tema, em sembla molt important i a la vegada interessant, perquè segons la meva opinió això d'haver de buscar informació sobre altres països és CULTURA, i la cultura és molt important per saber anar per la vida i per saber guiar-te pel teu propi conte.
M'ha semblat molt bonic haver fet aquest cercament d'informació.













Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)