CANTANT SOTA LA PLUJA
Títol original: Singin 'in the Rain (Cantant sota la pluja)
Any: 1952
Daurada: 102 min.
País: Estats Units
Directors: Stanley Donen, Gene Kelly
Guió: Betty Comden, Adolph Green
Música: Nacional Herb Brown, Arthur Freed
Fotografia: Harold Rosson & John Alton
Repartiment: Gene Kelly, Donald O'Connor, Debbie Reynolds, Jean Hagen, Millard Mitchell, Cyd Charisse, Rita Moreno, Douglas Fowley
Productora: MGM. Productor: Arthur Freed
Gènere: Musical, Comèdia, Romanç (Cinema dels anys 20) i Ball.
Premis:
1) 1952: 2 nominacions a l'Oscar: L'actriu Jean Hagen (Musical).
2) 1952: Globus d'Or: Millor actor de comèdia i musical a O'Connor.
3) 1952: Premis BAFTA: Nominada a millor pel · lícula.
RESUM DEL MUSICAL (CANTANT SOTA LA PLUJA )
La pel · lícula (de gènere musical) comença amb una espècie de paròdia sobre el premi dels Oscar, en què els protagonistes fingeixen un romanç entre ells per donar més publicitat a les seves pel · lícules, i el protagonista compta seus inicis com a actor falsejant la història, després d'això el protagonista es veu assetjat per unes fans amb el que coneix una noia en la seva fugida de la qual s'enamora, però que ella li defuig per diferències de visió sobre els actors de cinema mut i teatre, després d'ells es retroben en una festa on després d'un altre incident entre ells i també la companya de rodatge de l'actor, els mostren un tros de pel · lícula amb veu, de la qual cosa es burlen creient q no té futur; al poc temps s'assabenten que ha sortit la primera pel · lícula sonora i que està sent un èxit, amb això i amb el desastre de la preestrena de la seva última pel · lícula decideixen convertir-la en un musical, amb els consegüents problemes com: ensenyar a parlar als actors, buscar algú que escrigui els diàlegs (neixen els guionistes), el gravar la veu sense que se sentin sorolls, problemes de sincronització, etc. Però després de superar tots aquests problemes treuen la pel · lícula endavant amb un gran èxit, gràcies al qual també es troba la noia que li agrada al protagonista principal, ja que ella doblego la veu a la seva companya sense que aquesta ho sabés, aquesta en assabentar amb posterioritat i en veure perillar la seva feina amenaça a la productora perquè no diguin que la doblen i així mantenir la seva reputació, de manera que al director no li queda altre remei que acceptar, però ella en una de les presentacions de la pel · lícula es dirigeix al públic , i el públic estranyats per la seva veu la demanen que canti al que accedeix però si és doblegada per l'altra noia a la qual cosa malgrat la seva negativa l'obliguen a doblegar, però resulta que el pla que la doble és per mostrar al públic qui és l'autèntica artista.
PRODUCCIONS I ESTRENS DE LA PEL·LÍCULA (1952)
La pel · lícula (de gènere musical) comença amb una espècie de paròdia sobre el premi dels Oscar, en què els protagonistes fingeixen un romanç entre ells per donar més publicitat a les seves pel · lícules, i el protagonista compta seus inicis com a actor falsejant la història, després d'això el protagonista es veu assetjat per unes fans amb el que coneix una noia en la seva fugida de la qual s'enamora, però que ella li defuig per diferències de visió sobre els actors de cinema mut i teatre, després d'ells es retroben en una festa on després d'un altre incident entre ells i també la companya de rodatge de l'actor, els mostren un tros de pel · lícula amb veu, de la qual cosa es burlen creient q no té futur; al poc temps s'assabenten que ha sortit la primera pel · lícula sonora i que està sent un èxit, amb això i amb el desastre de la preestrena de la seva última pel · lícula decideixen convertir-la en un musical, amb els consegüents problemes com: ensenyar a parlar als actors, buscar algú que escrigui els diàlegs (neixen els guionistes), el gravar la veu sense que se sentin sorolls, problemes de sincronització, etc. Però després de superar tots aquests problemes treuen la pel · lícula endavant amb un gran èxit, gràcies al qual també es troba la noia que li agrada al protagonista principal, ja que ella doblego la veu a la seva companya sense que aquesta ho sabés, aquesta en assabentar amb posterioritat i en veure perillar la seva feina amenaça a la productora perquè no diguin que la doblen i així mantenir la seva reputació, de manera que al director no li queda altre remei que acceptar, però ella en una de les presentacions de la pel · lícula es dirigeix al públic , i el públic estranyats per la seva veu la demanen que canti al que accedeix però si és doblegada per l'altra noia a la qual cosa malgrat la seva negativa l'obliguen a doblegar, però resulta que el pla que la doble és per mostrar al públic qui és l'autèntica artista.
 |
| Fotografia del cantant del musical interpretant la cançó " CANTANT SOTA LA PLUJA" http://goo.gl/uPrult |
PRODUCCIONS I ESTRENS DE LA PEL·LÍCULA (1952)
La parella d'intèrprets Don Lockwood (Gene Kelly) i Lina Lamont (Jean Hagen) és el duo romàntic preferit per tots els cinèfils del món.
Les seves pel · lícules i les seves aparicions en públic són seguides per multitud de fans, desitjosos d'escoltar unes paraules dels ídols. Quan la Warner llençi la pel · lícula sonora "El cantor de Jazz" amb gran èxit d'audiència, la companyia Monumental voldrà també produïr pel · lícula parlades, encara que tenen un greu inconvenient, la seva gran estrella Lina Lamont té una veu estrident i horrible.
Obra mestra incontestable del cinema musical, un dels millors treballs fílmics sobre la pròpia indústria del cinema i el més aconseguit exemple de la translació del cinema mut al sonor, que maneja amb habilitat i humor la gran problemàtica que va suposar per a moltes estrelles de la pantalla el salt al cinema parlat, ja que van haver de veure aparcada la seva estel · lar carrera cinematogràfica per la seva incapacitat vocal.
Una comèdia musical realment memorable (iniciada amb un divertidíssim flashback contradictori entre la imatge i la veu en off de Kelly) que posseeix antològics números musicals escrits per Arthur Freed i Nacional Herb Brown i coreografiats per un sempre coratjós Gene Kelly, un esplèndid guió d'Adolph Green i Betty Condem de diàfan basament satíric, una fotografia de predominant cromatisme blau d'Hal Rosson i una breu però espectacular presència de Cyd Charisse a "Broadway Rythm Ballet", el nombre musical més extens de la pel · lícula, que no el més brillant (de fet és el menys aconseguit), ja que aquests corresponen a la famosa dansa de Kelly sota la pluja californiana i especialment, al gloriós ball de Donald O'Connor interpretant la cançó "Make'em laugh" ( Fent que riguin).
CONCLUSIONS:
CONCLUSIONS:
Segons la meva opinió, aquesta pel·lícula és magnifica, perquè ens mostra el costat romàntic i tendre de les persones, i crec que l'amor és una de les millors etapes que existeixen a la vida, i per això s'ha de gaudir com aquesta pel·lícula ens mostra, ens dóna a entendre que quan una persona està enamorada, tot ho veu i viu feliç.
http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article507.html , http://es.wikipedia.org/wiki/Cantando_bajo_la_lluvia , http://www.elseptimoarte.net/foro/index.php?topic=5133.0 , http://pendientedemigracion.ucm.es/info/multidoc/trabajos/musical/files/cblll.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada