Treball de recerca: LA PLUJA: ARQUITECTURA

Materials creats per la pluja

Hi han uns diferents invents creats per l'home al llarg del temps per tal de fer més senzilla la canalització de l'aigua.

Els més comuns són:

- Teules: La seva funció és dirigir l'aigua fins a una canonada que es situa als bordes del teulat i aquest porten l'aigua fins al terra.

-La coberta: és la part exterior del sostre que cobreix la casa i la protegeix de les inclemències del temps. Ve determinada per necessitats pràctiques: impermeabilitzar i donar fàcil sortida a les aigües pluvials.

-Desaigües: son uns grans sistemes de canalització de l'aigua de pluja sobretot per ocasions on l'aigua cau amb més quantitat. Als carrers hi ha forats (clavegueres) a ambdues bandes per on cau l'aigua de pluja que baixa pels carrers. Tota aquesta aigua es dirigeix per sota dels carrers en grans circuits d'aigües (desaigües).

-Aqüeducte:era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.

- Cisterna: és, a l'origen, un dipòsit, sovint subterrani, on es recullen i guarden les aigües de pluja o que procedeixen d'un riu o font.

-Els deserts: maneres de viure-hi: La vida al desert es possiblement la més difícil de portar ja que les condicions climàtiques són molt dures. Per exemple, les temperatures arriben fins als 70 graus en èpoques d'estiu però cauen fins als -20 graus en les nits fredes d'hivern. A més les pluges son molt escasses cosa que dificulta la opció de cultivar. També, en moltes ocasions, s'han de desplaçar llargues distàncies fins arribar a pous d'aigua potable.

Per tant hi ha poca gent que habita en aquestes zones però els que ho fan, tenen unes tècniques per suportar el calor i sobreviure. Al Sahara hi ha d'aquestes persones i s'anomenen Tuareg.

Els Tuaregs busquen les zones menys àrides del desert però la seva vida es difícil ja que han d'anar viatjant en busca de zones amb pastos perquè s'alimenten els seus animals. A més de trobar fonts d'aigua per la gent i pels animals. A les nits construeixen les seves tendes amb estaques de fusta i pells de cabra. Segons les diferents cultures les dones cada matí marxen en busca d'aigua que s'emmagatzemen en grans bosses de cuir on arriben a transportar 40 litres d'aigua. La seva vestimenta està formada per llargues túniques i un mocadortapant-li el cap. Però quan arriba la nit la temperatura cau en picat i llavors s'han de abrigar amb grans mantes.

Per últim, utilitzen dromedaris com a medi de transport. Són animals perfectes per realitzar aquesta funció ja que poden arribar a caminar cinquanta quilòmetres en un sol dia i no beure aigua durant uns quants dies només alimentant-se de menjar. I aprofiten la llet que donen les femelles com aliment i els excrement com font de combustible orgànic.

I per poder guanyar-se la vida viuen del comerç (intercanvis): ells tenen grans quantitats de sal que queda evaporada i la intercanvien per blat de moro i teles.